El cultiu sense sòl està guanyant cada cop més popularitat als països del Mediterrani, però un dels principals problemes que afronta l’horticultura en moltes regions d’aquesta zona és la baixa precipitació, cosa que limita la disponibilitat d’aigua per al reg.
La descàrrega de la fertirrigació agreuja les condicions d’escassetat hídrica existents, ja que en els sistemes hidropònics oberts, el drenatge de la solució nutritiva supera habitualment el 30 % del total aplicat. Una correcta gestió de la solució nutritiva és fonamental per evitar el malbaratament d’aigua.
S’ha informat que la concentració de les solucions nutritives actualment utilitzades es pot reduir fins a un 50 % sense efectes negatius sobre la biomassa ni sobre la qualitat dels cultius hortícoles i florals.
Una manera de reduir l’ús de nutrients sense comprometre la productivitat dels cultius en la producció hidropònica consisteix a millorar la absorció de nutrients per part de les plantes mitjançant l’ús de bioestimulants.
Els bioestimulants també poden reduir el consum de fertilitzants, afavorint una absorció més eficient dels nutrients.
La definició més acceptada de bioestimulant vegetal és:
“Qualsevol substància o microorganisme aplicat a les plantes amb l’objectiu de millorar l’eficiència nutricional, la tolerància a l’estrès abiòtic i/o les característiques qualitatives dels cultius, independentment del contingut de nutrients.”
Les principals categories de bioestimulants inclouen:
- substàncies húmiques
- materials que contenen proteïnes i hidrolitzats de proteïnes
- extractes d’algues (com Ascophyllum nodosum)
- fongs i bacteris beneficiosos
Els bioestimulants poden utilitzar-se en totes les etapes de la producció agrícola, inclosos els tractaments de llavors, aplicacions foliars durant el creixement i en productes ja collits.
Diversos bioestimulants han demostrat la seva capacitat per estimular el creixement de les plantes, augmentant el metabolisme vegetal, estimulant la germinació, millorant la fotosíntesi i optimitzant l’absorció de nutrients del sòl o del medi de cultiu.
També poden mitigar els efectes negatius de l’estrès abiòtic, com la sequera, la calor, la salinitat, el fred i l’estrès oxidatiu.
L’ús de bioestimulants representa una estratègia sostenible i prometedora per optimitzar la productivitat dels cultius, especialment en sistemes hidropònics. La seva integració en la gestió agronòmica és una clau per a una agricultura més eficient, resilient i respectuosa amb el medi ambient.
Catalan 
Spanish 
English