El huerto como archivo viviente.

Art, ecologia i comunitat des de Tectum Garden

de Arnold Braho

En el marc del programa Culture Moves Europe, promogut per la Unió Europea i el Goethe-Institut, s’està desenvolupant actualment una col·laboració amb l’organització Tectum Garden a Barcelona. El projecte parteix d’una pregunta central: Com podem repensar l’hort urbà no només com a espai de cultiu, sinó com un lloc de construcció cultural, social i política?

Tectum Garden, amb el seu enfocament compromès amb l’agricultura urbana i les pràctiques sostenibles, estableix vincles amb investigacions curatorials que exploren les interseccions entre l’art contemporani i l’ecologia. En aquest context, l’hort urbà es concep com un laboratori simbòlic: un espai de producció de discurs, narratives i comunitat, on es creuen sabers, formes de resistència i horitzons de possibilitat. El fer quotidià adquireix així una dimensió política i cultural.

Aquesta col·laboració dona lloc a un programa cultural en desenvolupament —amb Pietro Tonini— que integra: Tallers, workshops i presentacions públiques. També s’amplia cap a institucions educatives italianes com NABA (Milà) i IUAV (Venècia). Paral·lelament, es treballa en la curadoria de projectes de videoart sobre agricultura urbana i ecologia, amb projeccions previstes a esdeveniments culturals a Barcelona.

Lluny d’una visió nostàlgica, la pràctica agrícola urbana es planteja com un espai contemporani de possibilitat, interconnexió i generació de noves narratives socials. L’hort es presenta com a catalitzador de cohesió social: un espai d’encontre intergeneracional, intercultural i transdisciplinari on el coneixement circula de forma horitzontal.

Des d’una perspectiva ecològica i simbòlica, l’hort urbà és un sistema viu i dinàmic: Un absorbent de residus que afavoreix la circularitat, on els residus no són brossa sinó matèria orgànica en transformació constant. Alhora, funciona com una agència de biodiversitat, creant corredors verds i articulant una visió posthumana, on l’ésser humà es reconeix com una espècie més dins d’un sistema interdependent. En certs contextos, l’hort adquireix una dimensió espiritual i introspectiva, com a espai de connexió íntima amb la terra i les pràctiques ancestrals.

En aquesta direcció, la semiòtica i la pràctica curatorial esdevenen eines crítiques fonamentals. Permeten desmuntar discursos dominants, obrir noves lectures i descolonitzar categories establertes, proposant narratives que expandin l’experiència de l’art contemporani. L’art pot així contribuir activament a la visibilització i valorització d’aquestes pràctiques, considerant-les expressions d’una sensibilitat contemporània, política i situada.

Un dels eixos centrals del projecte és declarar l’hort com un espai cultural compartit i comú. Això significa pensar l’espai de cultiu com un espai de pensament, afecte i disputa simbòlica. No es tracta de romantitzar l’agricultura, sinó de reconèixer-hi un reservori d’imaginació social, un sòl fèrtil per repensar el comú, el polític i el sensible.

L’hort es proposa també com un arxiu vivent: Un dipòsit dinàmic de sabers ancestrals, tècniques orals, memòries col·lectives i espècies vegetals que resisteixen a l’homogeneïtzació del paisatge. Aquesta dimensió s’uneix a la idea de l’hort com a espai de resistència i futur, des d’on es qüestionen els sistemes agroindustrials i s’obren possibilitats per a una convivència més justa i sostenible.

En aquest context, la col·laboració amb Tectum Garden constitueix una plataforma activa per explorar aquestes línies de treball, que neixen de la intersecció entre curadoria, pensament ecològic i pràctiques culturals contemporànies.

El programa actual —amb tallers, presentacions i videoart— s’estructura com un dispositiu de diàleg i acció, unint art, ecologia i comunitat des d’una perspectiva crítica, situada i transdisciplinària.